Les girafes

Mamífer remugant de l'ordre dels artiodàctils i de la família dels giràfids. La girafa és l'animal terrestre més alt, gràcies a l'extrema llargada de les seves extremitats i del seu enorme coll que poden projectar el cap fins els 6 m. d'alçada. Això li dóna un aspecte àgil i esvelt. Aquesta extravagant silueta li proporciona nombrosos avantatges, com poder aprofitar la vegetació més alta dels arbres i el tenir una visibilitat privilegiada. El dibuix reticulat del seu pelatge pot presentar variacions que permeten dividir l'espècie en varies subespècies. Les girafes van ser caçades per aconseguir la seva pell gruixuda i resistent, però en l'actualitat és una espècie protegida. Tornar a l'inici
Morfologia La longitud del cos és de 380 a 470 cm, i l'alçada total de 500 a 600 cm, arribant a pesar entre 600 i 1.900 kg. El coll, proveït de crinera, pot mesurar més d'1,8 m de llarg. La girafa, com la majoria dels mamífers, té només set vèrtebres cervicals, que són molt allargades per sostenir el seu coll llarg i musculós. La llengua és llarga (arriba a mesurar fins a 40 cm de longitud), i flexible; la utilitzen juntament amb el llavi superior per a arrancar les fulles de les branques. El pelatge ostenta taques de pèl de color fosc, situades sobre un fons de color crema, el que constitueix un camuflatge perfecte entre el conjunt de llums i ombres típic de les enramades. A mesura que la girafa creix, el seu color es fa més fosc. Cada animal posseeix el seu propi disseny de taques. Les girafes tenen els sentits de l'oïda i de l'olfacte excel·lents, així com una vista molt desenvo

lupada. Tornar a l'inici
Alimentació Les girafes són herbívors remugants que s'alimenten principalment de fulles i brots de les parts més altes dels arbres, on no tenen cap animal que els faci competència. Amb la llarga llengua agafen les branques i fulles i amb les dents les arrenquen, sense ferir-se amb les punxegudes espines de les acàcies. Les fulles més altes de les acàcies constitueixen un dels seus aliments principals, són més nutritives al rebre major intensitat lluminosa. A diferència de molts altres herbívors africans que s'alimenten de pastures, les girafes no migren durant les estacions seques, perquè aconsegueixen el seu aliment i la major part de l'aigua que necessiten de les fulles de les acàcies. Poden passar més d'un mes sense beure, i les poques vegades que ho fan, han de separar molt les potes davanteres per poder abaixar el cap fins a l'aigua. És per aquesta raó que les girafes no solen pasturar. Tornar a l'inici
Hàbitat Antigament la girafa s'estenia per gran part de la sabana d'Àfrica, però la progressiva desertització del seu hàbitat i les caceres abusives han restringit molt la seva àrea de distribució, restant grans poblacions tan sols dins dels Parcs Nacionals. És una espècie exclusiva d'Àfrica, habita des de la franja Subsahariana fins a Sudàfrica, exceptuant les selves plujoses equatorials. Es troba en les estepes i sabanes, preferentment arbustives i obertes, però sempre arbrades; no arriba a penetrar als boscos densos. Pot arribar als 2.500 m. d'altitud. Tornar a l'inici
Desplaçament Per caminar avancen primer les dues potes d'un costat i després les de l'altre), quan corren avancen primer les anteriors i després les posteriors (poden aconseguir els 56 Km./h), balancejant rítmicament el coll d'endavant a endarrere pel que sembla com si aquests animals es moguessin a càmara lenta. És un animal silenciós que revela els seus diferents estats d'ànim per gests i actituds. A causa del seu gran pes, que pot ser de 1.300 kg. les girafes són incapaces de travessar zones pantanoses o de travessar rius; no obstant això, aquests animals es desplacen amb facilitat sobre terreny sec i dur. Les girafes descansen i dormen dretes. Encara que els grups es desplacen contínuament, són sempre els mateixos, ja que no abandonen la regió, de manera que no efectuen autèntiques migracions. Tornar a l'inici
Reproducció En l'època de zel, els mascles competeixen per les femelles donant-se topades entre ells amb els seus caps i els seus pesats colls. La femella té un període de gestació de 15 mesos, al final del qual pareix una sola cria, que només néixer ja mesura una alçada que oscil·la entre 1,7 i 2 m, pesa de 95 a 100 kg. i pot incorporar-se als 20 minuts de néixer. Encara que el naixement es pot produir en qualsevol mes de l'any, s'adverteix una tendència que es produeixi en el període sec. Els joves aconsegueixen la maduresa sexual a l'edat de quatre anys. La girafa arriba a viure fins als 26 anys en llibertat i fins als 36 en captivitat. Tornar a l'inici
Vida social Les girafes són animals gregaris. Acostumen a formar grups poc estables d'aproximadament una dotzena d'animals, encara que no és estrany que els mascles adults

esseparin i passegin solitaris per la regió. Sovint aquest mascles lluiten donant-se cops al coll, la qual cosa s'interpreta com un ritual per mantenir la jerarquia entre els individus. Cada ramat és conduït per un mascle adult, que lidera un grup format per diverses femelles amb els seus cries i alguns mascles que encara no han aconseguit la maduresa sexual. Les girafes es mostren actives durant la major part del dia. La comunicació entre aquests animals es realitza mitjançant l'emissió de gemecs i d'altres sons de notes molt baixes. La forma de protegir-se del lleó, el seu principal depredador, consisteix a donar guitzes amb les seves peülles, grans i pesades, i arriben en ocasions a matar el seu agressor.