Els dofins

Viuen en el mar, tenen cos de peix i son uns excel·lents nedadors. Els dofins son mamífers, com nosaltres, amb un cervell molt desenvolupat i una vida social summament complexa i diversa. Els dofins, com mamífers, tenen respiració pulmonar, pel que necessiten pujar a la superfície de l'aigua regularment, tenen sang calenta i amamanten a les seves cries. Acostumen a parir després d'uns deu mesos de gestació. Els dofins son mamífers denominats cetacis.

Aquests són exclusivament aquàtics i la sevadenominacióprové del llatí cetus (gran animal marí) i del grec Ketus (monstre marí). Habiten principalment en els oceans però també se'ls pot trobar en llacs i rius. Existeix una gran varietat de formes i tamanys, que van des del petit dofí que quasibé no arriba al metre de llargada al que arriba als 25 metres. Entre les seves característiques podem citar el seu cos hidrodinàmic i el seu cap amb un morro allargat, ulls petits i orificis nasals alts.

El més gran dels dofins ibèrics sobrepassen els quatre metres de longitud, encara que en el Mediterrani, no acostuma a superar les tres metres i mig.
Un dels dofins més coneguts és el Dofí Mular. Mirant la regió ventral dels dofins es pot comprovar el sexe de l'animal. Els mascles tenen dues obertures longitudinals sen la més propera a la cua l'anus i la següent la cavitat genital. Les femelles tenen les mateixes obertures però estan més juntes entre sí, pràcticament no s'aprècia distanciament, i a cada costat de la cavitat genital es poden veure dos petits plegaments de la pell on s'amaguen les glàndules mamàries. La data d'inici de l'època reproductora varia d'unes regions a d'altres, encara que a la primavera és quan es donen els pics més alts.

Les cries de dofins neixen després de dotze mesos de gestació, amb un metre de longitud aproximadament i un pes de 10 a 15 kilograms. La pigmantació de la seva pell és molt diversa des de gris platejat a quasibé negre.

Durant el part les demés femelles estan a prop i pendent de tot moviment, disposades a ajudar si fos necessari; a aquestes aquatiques nedadores se les anomena "tietes". El cordó umbilical es trenca a l'acabar el part i el dofí recent nescut serà ajudat per la seva mare i altres femelles a arribar a la superficie per a poder fer les seves primeres inspiracions. Durant una setmana el dofí serà seguit molt d'aprop per la seva mare, amb l'objectiu d'evitar qualsevol accident.
El petit dofí és amamentat durant 20 mesos. Aconseguint la llet presionant les cavitats on es troben les mames, provocant a les terminals nervioses per que s'envii un xorro de llet materna dins la boca del petit dofí.

Després de 6 ó 7 mesos la cria alterna l'alletament amb les seves primeres "mossegades". Una vegada ja ha deixat de mamar, continua al costat de la seva mare que és qui li ensenya les tècniques de buscar aliments. Fins als dos anys d'edat no tindrà independència, és per això que durant tot aquest temps està sota la mirada atenta i protectora de la seva mare.
Els dofins mascles arriben a la seva maduresa sexual als 12 o 13 anys, mentre que les famelles ho fan als 6 ó 7 anys.