
Tenen un cap bastant gran, un coll fort i musculós i també unes cames llargues amb unes ungles molt gruixudes, anomenades cascos.

En èpoques prehistòriques, la caça d'espècies equines fou habitual.
Tan habitual que la carn de cavall fou considerada un aliment bàsic en la nutrició d'aquelles societats.
Al llarg de la història, el cavall ha donat a l'home molt bens apreciats: força en els treballs de la terra, agilitat en els desplaçaments, intel·ligència en la domesticació... Així, les poblacions de cavalls, salvatges o no, han estat un element de progrés en moltes cultures.

El primer establiment, en tot l'estat espanyol, dedicat a la venda de carns de cavall es va obrir a Catalunya, concretament a Figueras, l'any 1910. Després, es va estendre la seva comercialització a Girona i Barcelona.
Els cavalls que es reserven a alimentació viuen a les pastures de la muntanya, amb una herba i una aigua que generen en els animals una carn de gran vàlua.
Es tracta d'una producció neta amb pocs residus i baix consum de recursos naturals. És a dir, és una producció sostenible i respectuosa amb el medi natural.
En els darrers anys, ha tornat a augmentar el consum d'aquesta carn com alternativa a la carn de vacu, afectada per diverses crisis. Sigui pel motiu que sigui, el cert és que la carn de cavall ha reprès el seu valor.

Es una carn de fàcil digestió i s'aconsella la seva ingesta a les persones de qualsevol edat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario