Els monos

Este es el grup d' animals on trobem els monos, els simis i moltes altres espècies més, incloent la nostra. Els científics es basen en certes característiques per a separar aquests mamífers en un grup apart. Excepte els éssers humans, tots els altres integrants del grup tenen el primer dit de cada peu oposat als altres dits. Però la major diferència ocorre en el desenvolupament del cervell que aquests animals demostren. Excepte els éssers humans, els primates habiten en les Amèriques, África y Asia. Els de Gibraltar i Europa foren introduïts.

El Mono aranya, també anomenat coatà, és el nom que recibixen els monos del génere Ateles, caracteritzats pels seus membres llargs i la seua extraordinària agilitat. El seu cervell és gran i te certa semblança en el dels monos superiors del Vell Mon. El cos està cobert per un pelage gris-groguenc, negre, pardo o castany, que és mès clar en les parts inferiors i els ulls estàn bordejats per un anell blanc que els confereix un aspecte característic.

En les selves tropicals de Amèrica del Sur viuen cuatre espècies diferents de monos aranya, pertanyents tots ells al génere Ateles. Aquests monos son tal volta lels més populars de Sudamèrica. La seua especial morfologia i forma tan espectacular de menejarse entre les rames, han lcridat sempre la atenció del gran públic.

Viuen en grups de mitjà tamany compostos generalment per individus dels dos sexes, encara que pugam trobar també xicotetes asociacions de mascles de diferents edats que viuen independents del grup principal.

Els Conills

Els conills són animals herbívors. S'alimenten doncs, de plantes, fruits...
Els conills són també rosegadors. Per aquest motiu les dents els creixen al llarg de tota la vida. Als conills que viuen en captivitat se'ls ha de donar escorces d'arbres per rosegar i mantenir les dents en bones condicions.

Alguns conills viuen al bosc. Aquests conills construeixen caus sota terra.
Els conills de granja viuen en gàbies.
Hi ha conills que viuen a les cases com a animals de companyia. Aquests conills viuen en gàbies i alguns poden aprendre certs hàbits per viure fora de la gàbia (com els gossos).
Hi ha conills en tots els països del món, tot i que són de races molt diferents.

Els conills que viuen al bosc, de vegades estan en perill, perquè hi ha altres animals que se'ls volen menjar.
Els animals que mengen conills o altres animals són els animals carnívors.
Els conills són mamífers.

Quan neixen mamem. La llet de la seva mare els protegeix de les malalties i els ajuda a estar sans la resta de la seva vida.
Els conills petits s'anomenen llodrigons.
La mare dona llet als llodrigons una vegada durant la nit.
Els conills poden començar a reproduir-se dels 3 als 6 mesos després de néixer.
Poden tenir de 4 a 6 llodrigons cada 31 dies.

Els conills de granja són de races més grans. Tenen les orelles llargues.
El seu pes i la seva llargada han estat molt superiors a les del conill porquí.

Els gats

Animal inteligent, elegant, carinyós, observador, independent... Aquests són sols alguns dels molts adjectius que podriem utilitzar per a tratar de definir al gat. Guillem d'Aquitania va dir una volta que "l'elegància volia cos i vida, per aixo es transforma en gat". Una frase que defineix a la perfección el estil i la esquisitesa dels gats.


Per supost trobaràs molta informació de races de gats, tant domestics com felins. Ací trobarás artícles de races tan conegudes com els gats persses o els gats siamesses. Però també podrás coneixer característiques o costums de caça de animals en perill de extinció com són els Linxs Ibérics o d' animals tan llegendaris com són els Pumes. Tot ell acompanyat de fantásticas fotos.Porque las fotos son algo muy importante. En mundogatos.com encontrarás un gran número de fotos de gats.

L'alimentació dels gats domèstics està basada en menjars preparats.
De tota manera, continuen caçant ratolins i ocells com a complement a la seva dieta.
Els agraden molt els cors dels animals, el peix, el fetge i altres carns. Si s'utilitza carn de porc, cal procurar que estigui molt ben cuita.
Cal que mai els hi falti aigua fresca. La llet els agrada molt sobretot a les mares que estan alletant als fills, però massa llet els pot provocar diarrees.
Els gats fan servir la llengua per a netejar-se, de manera que es mengen tots els pèls que tenen desenganxats. Per això és freqüent que de vegades vomitin boles de pèl que tenen a l'estómac. Per aquest motiu, és molt important raspallar-los sovint amb un raspall adequat.

Al contrari del que se sol suposar, en estat salvatge el gat és un animal molt social, que arriba a establir colònies més o menys jerarquitzades.Poden patir malalties psicològiques com ara l'estrès. Igual que un ésser humà estressat, tindrà tendència a desenvolupar un comportament neuròtic.

La seva vellesa no és gradual, com la humana, sinó abrupta. Dura aproximadament un any i desemboca en la mort. Un exemplar vell desenvolupa cataractes i es torna més lent. També perd l'olfacte. Generalment dorm tot el dia, sense desenvolupar cap altra activitat, mostra del seu extrem cansament.

Hi han dotzenes de races, algunas sense pel o sense cua com a resultat de mutacions genètiques, i existeixen en una àmplia varietat de colors. Son experts depredadors i poden caçar mes de cent espècies diferents d'animals per a alimentar-se. També són animals que poden assimilar alguns conceptes, n'hi han alguns que posseïxen la capacitat de ser entrenats per a manipular mecanismes simples.
Es comuniquen amb gemegats, xiulades, grunyits i al voltant d'un centenar de diferents vocalitzacions[3], a més d'utilitzar un llenguatge corporal característic.

El cavall

Els cavalls són uns animals mamífers, que mengen gra o herba. Els mascles es diuen cavalls, les femelles eugues i els bebès poltres.
Tenen un cap bastant gran, un coll fort i musculós i també unes cames llargues amb unes ungles molt gruixudes, anomenades cascos.





En èpoques prehistòriques, la caça d'espècies equines fou habitual.
Tan habitual que la carn de cavall fou considerada un aliment bàsic en la nutrició d'aquelles societats.



Al llarg de la història, el cavall ha donat a l'home molt bens apreciats: força en els treballs de la terra, agilitat en els desplaçaments, intel·ligència en la domesticació... Així, les poblacions de cavalls, salvatges o no, han estat un element de progrés en moltes cultures.

Amb l'arribada de la mecanització, el cavall s'ha convertit en un animal d'esbarjo i companyia. La seva presència diària en les comunitats industrialitzades ha disminuït. Ara bé, les races equines destinades a la producció de carn han incrementat el cens per l'augment de la seva demanda.
El primer establiment, en tot l'estat espanyol, dedicat a la venda de carns de cavall es va obrir a Catalunya, concretament a Figueras, l'any 1910. Després, es va estendre la seva comercialització a Girona i Barcelona.
Els cavalls que es reserven a alimentació viuen a les pastures de la muntanya, amb una herba i una aigua que generen en els animals una carn de gran vàlua.
Es tracta d'una producció neta amb pocs residus i baix consum de recursos naturals. És a dir, és una producció sostenible i respectuosa amb el medi natural.
En els darrers anys, ha tornat a augmentar el consum d'aquesta carn com alternativa a la carn de vacu, afectada per diverses crisis. Sigui pel motiu que sigui, el cert és que la carn de cavall ha reprès el seu valor.

Des d'un punt de vista dietètic, la carn de cavall i de poltre es caracteritzen per la seva poca quantitat de greixos, el seu gran valor proteic i un efecte antianèmic per la seva coneguda riquesa en ferro.

Es una carn de fàcil digestió i s'aconsella la seva ingesta a les persones de qualsevol edat.